Sandra Sedano Colom, Lluís Ballester Brage
El deepfake pornogràfic és una modalitat d’abús sexual basat en imatges i de violència digital de gènere que transforma la imatge de les dones en un instrument d’humiliació. L’objectiu és analitzar, mitjançant una revisió narrativa, com la intel·ligència artificial generativa desplaça el focus cap a formes sintètiques de pornografia d’assetjament, avaluant-ne les implicacions sociojurídiques, tecnològiques i feministes. Es va realitzar una revisió narrativa estructurada de literatura (2015-2026) a Google Acadèmic, complementada amb revisió de referències. Combinant termes tecnològics i de violència sexual, el corpus final va integrar 77 documents, excloent-ne 21 per manca de rellevància directa o redundància. S’identifiquen cinc eixos principals: la necessitat de diferenciar categories de violència sexual basada en imatges; la democratització tècnica de l’abús; el vincle amb la cultura del consum pornogràfic; els impactes psicosocials sobre les víctimes; i la insuficiència dels marcs normatius tradicionals. El deepfake pornogràfic s’ha d’abordar com a violència sexual digital, no només com a risc tecnològic. Es requereix regulació específica, responsabilitat de les plataformes, educació afectiva i sexual i polítiques per transformar les estructures de poder que sostenen aquesta violència.