Silvia Semenzin
La violència sexual digital (VSD) constitueix una dimensió creixent de la violència de gènere facilitada per les tecnologies digitals. Entre les seves manifestacions més greus es troba la difusió no consentida d'imatges íntimes, una pràctica que ha estat àmpliament estudiada des de perspectives jurídiques, tecnològiques i centrades en les víctimes. Tanmateix, s'ha prestat menys atenció a les condicions sociotècniques que en faciliten la circulació i la normalització en els entorns digitals. Aquest article proposa conceptualitzar la difusió no consentida d'imatges íntimes com una pedagogia de la violència sexual digital mediada per plataformes, a partir d'un enfocament teoricoanalític basat en la revisió d'investigacions empíriques sobre xarxes d'intercanvi de contingut íntim a Telegram i de la literatura sobre plataformes digitals i poder algorítmic. El cas de Telegram permet observar com les affordances (o possibilitats d'acció) tècniques, els models de governança i les dinàmiques d'interacció entre usuaris afavoreixen la formació de comunitats masculines en què la circulació de contingut abusiu opera com un mecanisme d'afirmació de la masculinitat i de disciplinament de l'expressió femenina en línia.