Dret a l'habitatge o dret a la propietat? Entre l'individualisme propietari i l'habitatge com a assoliment col·lectiu

Aquest monogràfic analitza la crisi residencial des d’un diàleg iteratiu entre els marcs epistemològics i metodològics propis de l’Antropologia social i del Dret, amb l’objectiu de superar les aproximacions predominantment economicistes que han orientat bona part de la recerca sobre la qüestió residencial. En el context espanyol, marcat per un parc reduït d’habitatge social, una cultura propietarista i la consolidació d’un model de capitalisme rendista, les contribucions reunides examinen les dimensions socials, jurídiques i polítiques d’accés a l’habitatge. Aquesta ampliació del focus, juntament amb l’aproximació interdisciplinària que és a la gènesi d’aquesta iniciativa, permet articular propostes transformadores i fins i tot prefigurar solucions a la qüestió de l’habitatge a través de reivindicacions populars i canvis legislatius l’abast dels quals és també objecte d’anàlisi per part dels autors i autores. Es tracta, en última instància, d’analitzar la complexitat aportant claus que permetin avançar en la consecució d’un dret, el dret a l’habitatge, que en l’actualitat es veu sistemàticament vulnerat, i que difícilment podrà ser promogut sense abans superar visions reduccionistes de la comprensió tant del dret a l’habitatge, sovint limitat a la dimensió prestacional, com del dret a la propietat, aferrat a les concepcions individualistes del mèrit i la legitimitat.